Davant l'actual situació d'exepcionalitat queden ajornades fins a nou avís.

Incripcions

Període finalitzat.

Presentació

L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS DELS CREDA, ACPCREDA, cada dos anys organitza unes Jornades de formació amb l’objectiu d’actualitzar i aprofundir en el coneixement i la formació dels professionals. Enguany es faran les VI Jornades.



TALLERS
Es pot escollir un taller de cada franja horària. Les persones que desitgin assistir a les comunicacions no han de triar cap taller. L’adjudicació es farà per rigorós ordre d’inscripció (places limitades).
A QUI VA DIRIGIT
Logopedes, mestres d'audició i llenguatge, psicopedagogs, psicòlegs, pedagogs, audioprotesistes, mestres i orientadors amb interès en el tema.

Informació de Ponències i Tallers


Divendres 13 matí

Divendres 13 tarda

Dissabte 14 matí


PONÈNCIES

Intervención en habilidades pragmáticas en los trastornos del desarrollo del lenguaje y de la comunicación

Ponent

ISABELLE MONFORT JUAREZ.

Psicòloga. Terapeuta en el centre “Entender y Hablar” i membre de l’equip psicopedagògic.

És autora de nombroses publicacions, i desenvolupa una intensa labor docent que és requerida per nombroses organitzacions.

Resum

L’ús de el llenguatge, és a dir la pragmàtica, ha de guiar sempre la nostra intervenció prioritzant formats funcionals davant de les tasques formals. No obstant això, en els casos en què hi ha un trastorn pragmàtic primari, es dóna l’aparent paradoxa d’haver d’utilitzar un abordatge més formal com a primer pas per a la comprensió d’aspectes del llenguatge molt dependents d’habilitats no específiques com les inferències o la teoria de la ment.

Continguts

  • Trastorns pragmàtics primaris vs secundaris
  • Intervenció funcional vs intervenció sobre la pragmàtica
  • Principis de la intervenció pragmàtica
  • Exemples
  • Consideracions finals

Horari

9:45-11:45 h – Auditori La Sala

Altres

  • Monfort M.; Monfort I. y Juárez A. (2004) Niños con Trastornos Pragmático del Lenguaje.
  • Monfort,M. y Monfort, I (2001,2005,2019) En la Mente I,II y III
  • Monfort, I (2019) Intervención en pragmática: avances y retos. Rev. de log. Fon y aud. Vol.39 n 3

 

Comparteix:
Del TEL al TDL: Implicacions en la detecció, identificació i intervenció
2

Ponent

LLORENÇ ANDREU i BARRACHINA

Doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge per la Universitat de Barcelona. Mestre d’Educació Primària i llicenciat en Psicopedagogia per la Universitat Jaume I. Codirector del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL). Professor a la Universitat Jaume I i de la Universitat de Barcelona. Actualment professor agregat i director del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.

Resum
La conferència abordarà el canvi terminològic i conceptual que ha sofert el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) cap al Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) i les implicacions que aquest canvi en la concepció té en la detecció, identificació i intervenció.

Objectius

  • Mostrar la nova nomenclatura del Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL).
  • Mostrar les implicacions del nou concepte del TDL en la detecció i identificació.
  • Mostrar les implicacions del nou concepte del TDL en la intervenció.

 

Horari

12:15-14:00h  – Auditori La Sala

Altres

Bishop, D.V.M., Snowling, M.J., Thompson, P.A., Greenhalgh, T., CATALISE consortium (2016) CATALISE: A Multinational and Multidisciplinary Delphi Consensus Study. Identifying Language Impairments in Children. PLoS ONE 11(7): e0158753. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0158753

Bishop, D.V.M., Snowling, M.J., Thompson, P.A., Greenhalgh, T. and the CATALISE-2 consortium. (2017). Phase 2 of CATALISE: a multinational and multidisciplinary Delphi consensus study of problems with language development: Terminology. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 58(10):1068-1080.

Aguilar-Mediavilla, E., Buil-Legaz, L., Esteller-Cano. A. i Pérez-Castelló, J. (2019). Del trastorn específic del llenguatge (TEL) al trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): un canvi de concepció sobre els trastorns del llenguatge. Llengua, Societat i Comunicació, 17.

 

Comparteix:
La dimensió sociocultural de la discapacitat: aspectes conceptuals per a l’abordatge pràctic

Ponents

CRISTINA ARROYO MARTÍN

Grau en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, Màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona. Treballadora del sector de l’e’ucació i la inclusió social de diferents col·lectius. Investiga en torn els processos de socialització, la discapacitat, el món del treball i les relacions laborals, el dret i l’experiència viscuda.

NURIA SALA PARDO

Graduada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona i Màster en Antropologia i Etnografia per la Universitat de Barcelona i en Models i Estratègies per l’Acció Social i Educativa en la Infància i l’Adolescència per la Universitat Ramon Llull. Ha col·laborat com a investigadora en diversos projectes per la Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés. Tècnica educativa. Investiga sobre l’experiència educativa dels infants amb discapacitat a l’escola des d’un enfocament de drets.

JUAN ENDARA ROSALES

Graduat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. Postgrau en Cooperació al Desenvolupament per la U. de Lleida. Màster en Antropologia i Etnografia per la UB i Doctorant al programa de Doctoral en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni. Ha treballat al sector de la discapacitat intel·lectual. Actualment investiga sobre el tractament jurídic de la discapacitat, la modificació de la capacitat d’obrar de persones amb discapacitat intel·lectual, l’assignació de mesures de protecció i la provisió de suports per l’exercici de la capacita jurídica, des de la perspectiva l’Antropologia social i els Estudis Crítics de la Discapacitat.

Resum

La conferència acostarà la perspectiva sociocultural als professionals que atenen i treballen amb persones amb discapacitat.  Amb aquesta ponència volem abordar el fenomen de la discapacitat des de la seva dimensió cultural per tal de contextualitzar la diversitat de representacions i concepcions de les capacitats. Una contextualització que ens permet relativitzar i desnaturalitzar imaginaris i actuacions.

Les diverses maneres de representar i concebre la discapacitat i la cultura predisposen uns abordatges a la pràctica, també en l’àmbit professional. L’anàlisi cultural és fonamental per comprendre, interpretar i qüestionar les creences rere les pràctiques i les pràctiques que reprodueixen les creences.

Les capacitats i les discapacitats s’han d’entendre com a un constructe social amb el seu moment d’emergència i la seva història. Ens acostarem a diferents maneres de conceptualitzar-les al llarg del temps i en altres contextos culturals, amb la finalitat d’adoptar una mirada reflexiva per l’abordatge de la pràctica professional en un entorn divers i complex.

Continguts

  • La discapacitat com a fenomen social i cultural.
  • La perspectiva sociocultural en el treball professional d’atenció a les persones amb discapacitat.
  • Breu aproximació etnogràfica a altres realitats culturals.

 

Horari

16:45-18:00h  – Auditori La Sala

Altres

ARROYO, C., ENDARA, J. i SALA, N. (2019) Aprehendre la diferència. Processos de discapacitació a la Barcelona contemporània. Barcelona: Pol·len.

https://pol-len.cat/w2018/wp-content/uploads/2019/07/APREHENDRE-LA-DIFERENCIA_web.pdf

Comparteix:
De barreras de comunicación. Audífonos e implantes

“Eliminación de barreras de comunicación. Audífonos e implantes”

Ponent

JUAN CARLOS CALVO PRIETO.
Tècnic especialista en audiopròtesis.
Director del Programa infantil PHONAK.
Autor de diferents publicacions i recursos en audiologia.

Resum

Revisió de sistemes tecnològics utilitzats per a la millora de la relació senyal-soroll en audífons i implants.

Continguts

Revisió i actualització de sistemes per a diferents dispositius (FM, micròfons inalàmbrics …)

Horari

16:45-18:00h – Auditori La Sala

Comparteix:
Procés d’intervenció terapèutica pública de l’infant a Catalunya. Des de la detecció precoç en cribatge auditiu neonatal universal fins al tractament amb pròtesis auditives

Ponent

ANTÒNIA CLAVERIA PUIG.

Cap de Secció de la Unitat d’Hipoacúsia. Directora del Centre d’Implants coclears. Servei d’Otorinolaringologia, Hospital Universitari Materno-Infantil Sant Joan de Déu. Professora en el  Màster de Neuropediatria, Hospital Sant Joan de Déu i en el Màster d’Intervenció e Investigació en Patologia del llenguatge de la Universitat de Barcelona. Direcció , participació i coordinació del Curs Top Ten en Hipoacúsia infantil de l’Aula de Pediatria Hospital Sant Joan de Déu. Activitat docent conjunta amb Departament de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya sobre el programa de cribatge auditiu neonatal als equips de les Maternitats de Catalunya.

Resum

Exposició i descripció de les actuacions en les diferents fases del procés d’intervenció:

  • Fase de detecció precoç i tardana (Sanitat-Educació)
  • Fase de diagnòstic (Sanitat )
  • Fase de tractament (Sanitat-Educació)
  • Fase de Seguiment (Sanitat-Educació)

 

Objectius

Actualització de les diferents fases d’intervenció amb les diferents eines diagnòstiques i terapèutiques.

Horari

18:30 – 20:00h – Auditori La Sala

Altres

Instrucció 01/2010, de 10 de febrer de 2010: Implantació del Protocol per a la detecció precoç, diagnòstic, tractament i seguiment de la hipoacúsia neonatal en l’àmbit del CatSalut.Aquesta instrucció entra en vigor el dia

15 de febrer.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6789 – 15.1.2015 7 CVE-DOGC-A-15013100-2015

DECRET 4/2015, de 13 de gener, per a la detecció precoç, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la hipoacúsia neonatal.

http://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/infancia-i-dolescencia/01cribratges-neonatals/hipoacusia/protocoldeteccioprecos_hipoacusia.pdf

Comparteix:
De la interacció a les primeres paraules: capacitats inicials i factors moduladors de l’aprenentatge del llenguatge

Ponent

LAURA BOSCH GALCERÁN.

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació (UB), Diplomada en Psicologia Clínica (UB) i Patologia del Llenguatge (U. Lliure de Brussel·les). Doctorada en Psicologia per la UB l’any 1990. Professora titular del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Membre de l’ Institut de Neurociències (UB-Neuro) i de l’ Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Coordinadora del grup de recerca APAL (Atenció, Percepció i Adquisició del Llenguatge).

Resum

Típicament els infants inicien la producció de les primeres paraules al voltant de l’any, però el coneixement del llenguatge al que estan exposats regularment ha començat molt abans, des dels primeres mesos de vida. Partint d’unes capacitats i sensibilitats inicials pel llenguatge, els mecanismes d’aprenentatge es posen en marxa a partir de l’experiència lingüística en contextos comunicatius – interactius, afavorint el descobriment de regularitats i l’adquisició gradual dels patrons complexos del llenguatge. Presentarem en primer lloc un breu resum del coneixement que els infants adquireixen  gradualment sobre el llenguatge i que possibilita arribar a construir el seu primer lèxic. Tot seguit ens fixarem en situacions que poden modular aquests processos inicials d’aprenentatge, produint trajectòries diferents o ritmes més lents d’aprenentatge. Parlarem de diferències que deriven de l’entorn lingüístic (per exemple, entorns bilingües) i altres que deriven de les capacitats de l’aprenent (per exemple, els infants prematurs o amb sordesa). Destacarem la importància de poder identificar els factors rellevants i les adaptacions específiques que es produeixen en cada cas, de manera que assolim una millor comprensió de les dificultats i adoptem les eines més adequades de cara a la intervenció.

Continguts

  • Caracterització de les capacitats inicials i l’adquisició gradual de coneixement sobre el llenguatge en el primer any de vida.
  • Descripció de factors que modulen l’aprenentatge inicial: en entorns rics i complexos (entorns bilingües), així com en situacions de risc (prematuritat) o amb dèficit sensorial (sordesa).
  • Discussió de les nocions de retard i trajectòria adaptativa des de la perspectiva de la intervenció.

 

Horari

9:00-11:00h  – Auditori La Sala

Altres

http://abansprimeresparaules.upf.edu/

Revista Llengua, Societat i Comunicació, vol. 17. Monogràfic sobre Noves perspectives a l’entorn de l’aprenentatge inicial del llenguatge (coord. L. Bosch)

http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/issue/view/N%C3%BAm.%2017

Comparteix:
Logopèdia de CREDA: del MARC a l’ACCIÓ

Ponents

TERESA MILÀ GATELL.

Magisteri. Postgrau d’ Audició i Llenguatge. Postgrau d’Atenció Primerenca amb Alumnat amb Sordesa. Estudis de psicopedagogia. 4t. LSC.

Col·laboració en diverses formacions de zona i del Departament d’Educació. Professora col·laboradora a la  Universitat de Manresa: FUB (2006-2009)

Experiència professional al CREDA Jordi Perelló com a logopeda especialista d’ Atenció Primerenca, com a coordinadora i actualment com a logopeda del sector de Castellar

SOLEDAD CUESTA LEÓN.

Llicenciada en Psicologia. Diplomada en Magisteri i Postgrau d’Audició i llenguatge.

Experiència professional com a Mestra, Psicopedagoga a l’àmbit dels Trastorns de Llenguatge i Logopeda al CREDA Jordi Perelló.

 

Resum

Totes i tots sabeu que, com a logopedes de CREDA ,tenim una gran responsabilitat any rere any. Cada curs és un repte aconseguir aquell “tram del camí” amb cada un dels nostres alumnes. Així doncs, despleguem per a cadascun d’ells un procés que passa del MARC a l’ACCIÓ amb la finalitat de donar-los eines que puguin compensar les seves dificultats i potenciar una bona evolució del seu llenguatge. Situem el seu “MARC” (perfil , CL, …), concretem la prioritat (objectius, específics), planifiquem i executem “l’ACCIÓ ” (intervenció nen-família-escola) despleguem la progressió d’activitats, suports, bastides … amb una mirada activa continuada. Finalment, tanquem el cicle avaluant el procés i comprovant si hem arribat on ens havíem proposat.

Us parlarem de com nosaltres entomem aquest procés ” des del Marc a l’Acció ” oferint una mirada pràctica i concreta amb vídeos i exemples.

Volem compartir amb vosaltres la “nostra manera de fer”, construïda a partir d’anys de vivències , experiències i reflexions. Esperem que pugui ajudar a enriquir la xarxa de coneixements, idees i recursos que poc a poc anem teixint entre tots i totes per optimitzar la nostra feina.

Continguts

  • Compartir les nostres reflexions per adequar el Pla de treball al perfil específic de cada alumne (C.L i Perfil Psicolingüístic).
  • Mostrar els diferents models d’intervenció i desplegar els  diferents tipus de suports utilitzats i com aplicar-los.

 

Horari

11:30-13:30h – Auditori La Sala

Altres

  • Marc d’actuació dels Creda: Criteris i Objectius d’intervenció (Departament d’Ensenyament)
  • Diseño de tareas formales útiles en la intervención logopèdica. Isabelle Monfort Juárez

 

Comparteix:

TALLERS

La Percepció Auditiva

 Ponent

MERCÈ CALAFÍ RIUS

Mestra, Logopeda i Llicenciada en Ciències de l’Educació. Logopeda del CREDAV Jordi Perelló, actualment treballa com a suport intensiu a l’audició i el llenguatge (SIAL). Formadora Departament d’Ensenyament en diversos cursos, seminaris i xerrades.

Resum

Percebre és interpretar la informació que ens aporten els nostres sentits sobre l’entorn. De fet, la interpretació que fem és un procés actiu que depèn dels nostres processos cognitius i dels nostres coneixements previs. La percepció auditiva es pot definir com la capacitat per rebre i interpretar la informació que arriba a les nostres oïdes mitjançant les ones de la freqüència audible transmeses per l’aire o un altre mitjà. Finalment, la informació auditiva captada per les nostres oïdes és enviada a les escorces auditives. En aquestes estructures cerebrals, la informació és elaborada i enviada a la resta del cervell per permetre’ns interactuar amb ella.

Com és lògic, la percepció auditiva està present constantment en el nostre dia a dia i ens permet desenvolupar-nos adequadament pel nostre entorn. Ens permet comunicar-nos amb fluïdesa, ens alerta de perills i fa possible que puguem gaudir de la música.

La percepció auditiva ha estat sempre inclosa en les programacions o plans de treball individuals de cada alumne un títol ampli, sovint però els objectius queden poc especificats i/o concretats, el treball de percepció auditiva pot variar i ha de variar, al llarg de l’escolaritat; segons els interessos dels alumnes, segons l’edat i el nivell d’escolarització, tot i assolir un bon nivell de comprensió auditiva, possiblement sempre hi ha aspectes i/o expressions comunicatives que resultaran difícils d’integrar i en aquests casos serà necessari un suport addicional.

Objectiu

El taller té un doble objectiu:

Concretar què entenem per Percepció Auditiva i repassar el vocabulari que defineix a cada una de les qualitats auditives.

Poder concretar tot un seguit d’orientacions en relació amb estratègies d’avaluació i d’intervenció, informacions, activitats, suggeriments etc, intentant donar resposta a les preguntes següents:

  •        Per on començo?
  •        Quant temps dedico?
  •        Amb quins materials?,
  •        Fins a quan?

A partir de materials enregistrats per il·lustrar les diferents Habilitats Auditives. I fer propostes de diferents recursos i materials per dur a terme aquest treball.

Horari

15:30-16:45h  Aula Num.      ESCOLA DE LA DONA – PRIMER TORN

16:45-18:00h  Aula Num.      ESCOLA DE LA DONA – SEGON TORN

 

 

Comparteix:
El poder de les converses en la creació de vincles

Ponent

LOLA MONTEJO CUNILLERAS

Treballadora social i Postgrau en Mediació Familiar. Màster en Mediació i Resolució de Conflictes a la Universitat Ramón Llull. Coordinadora de la Xarxa XIB (Xarxa per a la Inclusió Laboral de Barcelona) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona. Docent en els màsters de Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials, Màster universitari en Models i Estratègies d’Acció Social i Educativa en la infància i adolescència, de la Universitat Ramon Llull. Docent a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (Mollet del Vallès) i a la DGAIA. Membre de la Xarxa per la Mediació de Catalunya i de l’Associació Catalana de Pràctiques Restauratives. Cofundadora de TÉSERA MEDIACIÓ.

Resum

El taller pretén posar el focus en la qualitat de les converses que mantenim amb les famílies i amb els diferents professionals que intervenen en els processos que es duen a terme.

Continguts

  • El poder de les converses per crear vincles de confiança.
  • Quin tipus de relacions hem de mantenir i amb qui.
  • Els components d’una conversa.
  • Quina és la qualitat de les nostres converses i com millorar-les.

Horari

15:30-16:45h  Aula Num.      ESCOLA DE LA DONA – PRIMER TORN

16:45-18:00h  Aula Num.      ESCOLA DE LA DONA – SEGON TORN

Comparteix: